divendres, 16 de desembre de 2011

INAGURACIÓ

Avui és el dia senyalat, el dia en que per fi inagurem la nostra exposició de treballs a la seu de sa UIB. Estem totes ansioses perquè arribin les set del capvespre i rebre als visitants, familia i amics que ens volen recolzar en aquest projecte pioner a Menorca. Personalment vull donar les gràcies a en Pere Alzina i a totes les companyes que entre riures i nervis, hem fet pinya i hem dut a la realitat aquesta il·lusió.
Us deixo el cartell i el tríptic, també l'enllaç al Diari Menorca, a on es fa eco de la nostra exposició.


dijous, 8 de desembre de 2011

EXPOSICIÓ A SA UIB!!

Tot el curs de 3º de GEDI de sa UIB,  de Menorca, estem preparant, bé diriem que casi ja ha fet tot el xup-xup i només queda el repòs previ, a la inaguració que farem el pròxim 16 de Desembre, damunt les set del capvespre, a la seu del carrer Santa Rita, d'Alaior, d'una exposició de tots els nostres treballs, idees,... que hem anat recopil·lant durant els primers dos anys de carrera.
Estem totes molt il·lusionades de mostrat a tot aquell qui estigui interessat a saber què es cou entre les alumnes d'Educació Infantil.
Podeu venir a visitar, a agafar idees, a riure, a mirar, a experimentar amb nous racons, ... el que vulgueu, el cas és que heu de venir. No importa que siguis mestre, o pare, mare o avis, o alumne, o que t'agradin els infants, o que siguis infant. Tots sou benvinguts, i  a més us necessitem, perquè una exposició sense públic no és res. Així que animeu-vos i ilusioneu-vos amb nosaltres!!!
Per fer boca, us deixo els cartells que hem preparat el meu grup, la Mercè, la Carol, la Maria i jo, per tal de contextualitzar el nostre racó ... el racó de LES POCIONS!


divendres, 2 de desembre de 2011

TIPUS D'AFERRAMENTS

L'any passat a l'assignatura d'Educació Socioemocional, n'Ana, na Mercè, la Maria i jo, vam fer un treball sobre la importància de la consolidació d'un vincle afectiu segur, del nadó i infant, amb la seva figura d'aferrament (mare, pare, . . . ) per tal de tenir un posterior desenvolupament socioemocional satisfactori. 
Vam recorrer tots els tipus d'aferraments i les possibles conseqüències d'aquests, i la manera com es podrien tractar a l'escola. Esper que doni unes bones pistes per a tots aquells educadors que cada dia han d'interpretar vint-i-cinc tipus d'actituds, emocions,. . . . I per suposat també diria que dóna bones pistes a pares i mares, ho siguin ara o en un futur.
És un power que totes les companyes el vam fer amb molta cura i espero que us agradi.


dissabte, 19 de novembre de 2011

RESILIÈNCIA


La revista "GUIX", nº 371, en el mes de Gener de 2011, va publicar un article sobre resiliència. Tot d'una em va cridar l'atenció. Ara a l'assignatura de "Trastorns de Desenvolupament", l'he recuperat i m'ha semblat molt adient compartir-lo, ja que la resiliència és una capacitat bàsica per reinventar-se davant de les dificultats. I els docents, i futurs docents sabem com és d'important l'educació emocional per al desenvolupament integral dels infants.
L'article és una entrevista a CYRULNIK BORIS, expert en resiliència, és expert tant per les seves investigacions i estudis sobre el tema, com per les experiències personals viscudes durant la segona guerra mundial.
La resiliència és la capacitat per a resistir i refer-se davant les situacions traumàtiques viscudes. En el cas d'un infant en fases de desenvolupament, també inclouria la capacitat de rependre aquest desenvolupament, ja que, segons Boris, els traumes psicològics arriben a aturar tot el desenvolupament, fins i tot el biològic.Per això des de l'escola es pot fer molt, sel's hi pot tornar a donar seguretat a través de l'afecte, però també a través de límits i rituals. 
En C.Boris, explica que pot arribar a ser més traumàtic la carència afectiva, l'abandonament, ja que el cervell no està estimulat en absolut, ens diu, és la mort psíquica. I també és més mal de detactar, ja que no hi ha senyals físiques exteriors. Per això cal l'escolta atenta per part del docent.
I per acabar voldria referir-me a la reflexió final que fa l'expert,  referent a la pròpia resiliència de l'adult, del mestre.Si coneixéssim millor aquesta capacitat, si fins i tot la haguéssim treballat sobre nosaltres mateixos, podríem compendre i conseqüentment ajudar molt millor als infants amb dificultats. 


diumenge, 13 de novembre de 2011

LAURA GUTMAN "Abans de conèixer als altres infants, hem de conèixer l'infant que hem sigut"

Va caure a les meves mans un llibre de la terapeuta familiar Laura Gutman, quan estava embarazada del meu primer fill, el títol del llibre no el recordo, parlava de la maternitat i la relació primerenca amb l'infant, tema comú en la majoria de tots els seus llibres.

Laura Gutman
És una defensora de la mare-dona, com a figura insustituïble durant els primers anys de la vida d'un infant, cosa que fa que, a vegades, les seves opinions siguin controvertides. Jo penso, que per damunt de tot és una gran defensora de l'infant que hem sigut.

Tot i que principalment parla de mares i no de professionals de l'educació, crec que ens els seus llibres, articles, entrevistes,.. ens pot donar bones pistes de com ser bones educadores, ja que, des de el meu punt de vista, mares i educadores infantils, tenen en el seu "receptari" forces ingredients comuns, sobretot si xerrem de 0 a 3 anys.

Us convido que descobriu vosaltres mateixos aquesta escritora, de temes tant imprescindibles, com la coneixença d'un mateix. També us deixo un enllaç d'una de les seves entrevistes a l'Argentina, a on resumeix força bé qui és na Laura Gutman.

dissabte, 12 de novembre de 2011

JA SOM A TERCER!

Sembla que va ser ahir que em vaig matricular, que vaig conèixer a na Mercè, que enseguida es va oferir per ajudar-me amb el moodle i demés temes informàtics, que estaven molt allunyats dels meus pensaments en aquell moment. 
Després de tants anys sense estudiar, si més no de forma reglada, se'm feia tot una muntanya.
Ai les TIC's. Al final serem amics i tot.
Bé doncs, ara que m'hi he tornat a posar, almenys canviant el format, espero seguir, ja que de coses interessants que cada dia descobrim a l'aula i fora d'ella, n'hi ha un grapat i cal compartir-les.
Fent una mirada als dos anys anteriors i pensant que ara sóc a tercer reflexiono què m'ha anat marcant en el recurregut.  Hi ha hagut professors fantàstics, i de segur que en vindran més, fins ara els que més m'han marcat han sigut, sobretot, na Cris Moll, amb les assignatures de Estratègies Educatives  i Educació socioemocional, amb la seva tendresa, amb el seu acolliment, amb el seu instint. En Sebatià Vergés, amb Educació Inclusiva, amb la seva lluita, amb les seves paraules, dures i reals. En Pere Alzina, el nostre tutor, que ens ha encoratjat des de el primer dia, amb la seva humanitat.

Tots ells i d'altres professors, potser amb menys força, però que també han deixat quelcom en mi. 
Amb les companyes de la classe i amb el company que ja no hi és. M'ensenyen cada dia que no s'ha de baixar la guardia, que tothom és important, que sobretot mai mai s'ha de perdre l'alegria, perquè es contagia. Són moltes hores juntes, molts moments i emocions. 
Ells i elles també m'ajuden a crèixer.

I sobretot faig i segueixo fent aquesta carrera, perquè un dia, després de fer-me gran, vaig tornar a entrar al món dels infants, de la mà dels meus fills. Al món de la espontaneïtat, de l'alegria, del descobriment, de la sorpresa constant, de la naturalesa, de la tendresa, de les caricies,... I en ell, vull seguir.

diumenge, 6 de març de 2011

24-FEBRER-2011 educació socioemocional

Hem començat la classe amb la generositat de na Pilar, una companya que ens ha ensenyat que totes som importants en el grup, totes formem part del grup i si alguna falta el grup no està complert, tot això a través d'un puzzle que ha dissenyat ella mateixa.
Desprès, na Cris ens ha donat a totes un “contracte d'aprenentatge”, a on es definien les actituds que cal trobar per tal de ser un grup cohesionat i amb compromís.
Totes les que estavem disposades a firmar-lo ho hem fet, les que companyes que necessitaven una reflexió, tindran el temps que calgui per sentir-se segures de fer-ho.
Estem veient aquesta assignatura desde un punt de vista que mai s'ha apropat tant, com en aquesta, al títol literal de l'assignatura, és a dir, educació socioemocional. Aprendrem des de la propa experiència, no hi ha forma més rica de fer-ho.
La Mercè ens ha preparat un power amb totes les actituds (incloses en el contracte) que entre totes, hem cregut necessàries, i que ja vaig anomenar en la sessió anterior. El powerpoint ha sigut fet amb molta cura, ha queda't fantàstic. El podeu veure en el http://sentintaflordepell.blogspot.com/ , que és el bloc que hem creat a l'assignatura, per tal de posar-hi tots els treballs i temes interessants que ens anem trobant pel camí.
Desprès hem vist un altre power, molt més senzill que l'anterior, però molt personal, ja que he gravat a quatre amics, entre ells el meu company, a on m'han narrat els seus sentiments, de l'abans, el durant i el desprès de ser pares. De tots ells vull dir que són pares i persones compromeses amb la paternitat i que gaudeixen d'ella, no deixant-se perdre un segon d'aquesta increible experiència.
Si els meus coneixements tecnologics m'ho permeten, interentaré mostrar-lo més endavant, si més no algun boci.

17-FEBRER-2011 educació socioemocional

Avui hem fet una sessió força relaxant, hem parlar del començament de tot, o sigui de l'embaràs d'una dona. Tres som les mares que fem el segon Grau d'Educació Infantil en aquesta universitat, i totes hem reviscut la nostra experiència particular.
També hem volgut deixar un lloc per als pares, homes que estan allà lluitant, sense molestar, però que sense ells res de tot això no seria possible.
Finalment hem proposat diferents actituds que ens agradaria trobar a cada una de les nostres sessions: saber escoltar amb quelcom més que les orelles; tenir respecte cap als altres; ser sincers (amb delicadesa); clima de confiança; saber i acordar confidencialitat de tot el que es parli a les sessions: veuren's com a companys no rivals, amb una competitivitat sana; ser humils, reconeixer els propis errors i deixar que els altres també s'equivoquin; cercar el sentit positiu de les opinions; practicar l'empatia; valorar als companys i tenir-los en compte quan no hi son; entendre que els conflictes formen part de la vida, saber-se enfrontar a ells; tenir mostres d'afecte, per tal d'apropar-nos més els uns als altres; confiar en la nostre guia, la mestra.
El que volem es que no es quedi en unes simples paraules, sinó que tot i les dificultats per dur-ho a terme, ja sigui perquè no és fàcil, ja sigui per experiències anteriors,... ell cas es que totes necessitem reflexionar per tal de veure si ho durem de debò a la pràctica.
Finalment, hem repartir unes quantes lectures entre nosaltres, per tal d'aprofundir en temes relacionats amb la paternitat i la maternitat, i tot (que no es poc) que això comporta.

DIARI D'AULA D'EDUCACIÓ SOCIOEMOCIONAL

10-FEBRER-2011
Comencem una assignatura que promet moltes emocions. Revivint vivències, anel·lant-ne d'altres, recordant, escoltant experiències de les companyes, sentint-t'he identificada o potser sorpresa.
Ja des de el primer dia he sapigut que els sentiments a flor de pell hi seran presents.
Crec que serà una assignatura que ens pot fer anar i tornar de la nostra propia esencia, a vegades oblidada o tapada per pors o per pressa d'haver de cumplir amb coses impostes, que les fem però que no ens neixen de dins.
Hi posaré doncs, tot allò de lo que estic formada, i estic segura que les meves companyes també. Si més no, ho intentarem.

divendres, 4 de març de 2011

24-febrer-2011: MALABARS


Desprès de dinar a la seu de sa Uib, ens hem anat cap a l'institut a fer classe amb en Miquel. D'entrada ja us dic que m'ho he passat genial.
En Miquel ha fet la classe seguint un poc els nostres anims, així doncs hem començat fent-nos pilotes de malabars. Els ingredients són ben senzills: globos de colors i arròs (del “baratillu”). Es tracte de tallar la punta d'un globo, omplir-lo amb arròs. Amb l'ajuda d'un petit embut, que el podem fer amb el coll d'una botella d'aigua petita, i de força bufera, podem fer cabre l'arròs al globus, amb més facilitat.
I desprès estracta d'alternar capes de globos de colors, al gust de cadascú.
Quan hem tingut tres pilotes de mida, entre un ou i una pilota de tenis, hem sortit al claustre de l'Institut i hem començar a fer-les volar, amb més o menys destressa, en Miquel ens ha animat molt i ens ha mostrat que és un bon malabarista. Totes ho hem intentat i diria que també aconseguit.
Encara que no ens hem de desanimar, ja que tot és qüestió de pràctica. I en Miquel ens ha convidat a dur-les a cada sessió per no perdre el fil.

Desprès de la dispersió ha arribat la calma i hem anat a l'aula a parlar dels possibles contes populars menorquins, que els professors han escollit per tal de escenificar-los en forma de titelles.
Ara ens toca a nosaltres llegir-los, escollir-ne un i adaptar-lo al nostre gust.
Desprès de la dispersió ha arribat la calma i hem anat a l'aula a parlar dels possibles contes populars menorquins, que els professors han escollit per tal de escenificar-los en forma de titelles.
Ara ens toca a nosaltres llegir-los, escollir-ne un i adaptar-lo al nostre gust.
Us deixo un enllaç a on podreu trobar moltes idees per a construïr-vos vosaltres mateixos tots els malabars que volgueu, també hi trobareu moltes altres coses interessants, http://www.ensaimadamalabar.com/

dimecres, 23 de febrer de 2011

INSTANTÀNEES

Com si d'un iman es tractés, fa una setmaneta va anar a parar entre les meves mans aquest llibre, d'entre molts de fantàstics que hi havia damunt d'una taula, a la classe de educació socioemocional. Aquí us presento la portada, encisadora, no us sembla?
Quan l'obres et trobes amb un acurat pròleg de na Maruja Torres, del qual vull rescatar el darrer paràgraf: "La combativa humanitat d'en Bru Rovira és un regal per als qui hem d'aprendre a mirar i a estimar, aquí i allà, ara i sempre."
Doncs en Bru Rovira és l'autor principal del llibre, fotògraf i periodista. Dic autor principal, perquè en aquest llibre en concret també hi han participat varies escoles amb els seus alumnes. Ell mateix ens explica que tot va començar al 2001 als camps de refugiats de Kuito, a Angola. Enmig de l’horror d’una guerra civil, va descobrir una mare que jugava amb el seu nadó. Aquesta imatge va ser el principi d’un projecte més gran amb fotografies i narracions de mares i fills d’arreu del món en diferents situacions adverses, violència,marginació, pobresa, enfermetats ..., i que es converteixen en símbols de la vida a travès de l'amor maternal com a fil conductor.
El llibre és un recull d'instantànees que representen la maternitat en diferents països del món i diferents situacions, però en totes elles, per més dures que siguin "Sempre podràs trobar al teu interior una espurna d'humanitat i de bellesa per agafar-t'hi. La relació entre una mare i el seu fill pertany a aquest univers inmaterial, privat i íntim capaç de sobreviure a qualsevol situació per molt malament que vagin les coses." ens diu en Rovira.
El llibre no només recull aquestes emocionants fotografies sinò que també hi ha recullides les interpretacions i sensacions, plasmades en fotografia, dibuixos o lletra, de diferents nens d'escoles del "primer món".
Només remarcar i agraïr la feina d'en Bru Rovira i de tants combatents pacífics, que donen veu i imatges als conflictes oblidats, com diu ell, "reporters de carreteres secundàries".
Mons.



dissabte, 29 de gener de 2011


Per a tots els mestres, els que ho van ser, els que ho son i pels que ho serem.

dissabte, 1 de gener de 2011