diumenge, 19 de gener de 2014

De Dins cap a Fora, un nou encapçalament pel meu bloc.
Ja queda, relativament, lluny el temps de la Univeritat a on plasmava per aquest mitjà, i principalment, en els blocs annexos a aquest, allò que venia de fora cap a dins, no de dins cap a fora.
Ara, que la universitat ja no em marca directrius, sentin-me més lliure, serà el moment de seguir el fil que el meu instint ja fa temps que em crida i que a gotetes he anat plasmat en el bloc principal, que és aquest.

Un tast amb una entrevista a en Jordi Mateu, educador, psicolingüista i coordinador del CRAEV (Centre de Recerca i Assessorament a l'Educació Viva), a on tinc la sort d'estar fent un curs d'Introducció a l'Educació Viva. Un curs introductori però intens tant a nivell professional com a nivell personal, a on el respecte a les necessitats de cada etapa evolutiva de l'infant és la clau del seu creixement, a on l'infant es regeix de les seves necessitats internes, de dins a fora, i no de les necessitats de l'adult, de fora a dins.



divendres, 27 de setembre de 2013

"El hombre que plantaba árboles" de Jean Giono

Després de molts, però que molts mesos, m'agradaria tornar a rependre aquest bloc.
Ara però estic començant, i acabant alhora, una nova etapa.
Ja sóc mestra. Mestra. Graduada en Educació Infantil, diu un títol, un diploma, un paper.
Mestra? dic jo.
Mestra vull ser.

Les mestres aprenem aviat que no hem de demanar res al present, sabem que tot el que viurem ara, tot el que provocarem, ... aflorarà amb el temps, seran eines pel futur. La nostra tasca és una tasca a llarg plaç. Hem de ser pacients, hem de confiar.

Aquesta sensació, la de caminar, la de no córrer, la de saber que cada infant florirà a la seva manera i al seu moment, m'ha fet recordar aquesta hermosa paràbola, que fa un temps una persona molt estimada em va regalar.


divendres, 1 de març de 2013

L'ART DE DIR: T'ESTIM


Ja fa dues setmanes que he començat les pràctiques de 3 a 6 anys. He tingut un començament immillorable, tinc una tutora que és un regal. La calma i la seguretat és el seu punt fort i jo tinc molt a aprendre. Tinc molta sort que ja formi part del meu camí.

Vull presentar-vos un conte tendre i afectuós, i que a més d'un ens donarà un toc d'atenció. És un conte pels infants, però també pels adults, que entre les presses diàries ens oblidem d'allò més important i alhora més senzill.

Està extret d'un recull de contes molt especial, a casa en tenim un parell d'aquests reculls, van pujant de nivell segons el destinatari. Els primers són més curts i més senzills, i en mica en mica són més complexos. Però tots ells estan plens de màgia i de històries diferents que entren en perfecta harmonia amb el pensament infantil. A casa, amb els meus fills ho comprovo molt sovint.

El recull de contes s’anomena CUENTOS CORTOS PARA DORMIR (2008)  de l’editorial Bruño (Madrid). Jo el presento traduït i adaptat per contar-lo a l’aula, però la seva versió original és amb castellà.
Les il·lustracions de tots els contes també són exquisides!


dimecres, 5 de desembre de 2012

Francesco Tonucci: STOP LLEI WERT

De veritat el senyor ministre i el seu cercle fidel, pensa que ens creiem que aquesta nova llei dignifica a les persones? Què creim que és innovadora? Què creim que pensa en els infants? en la seves particularits? en la seva globalitat? 
Sap el senyor Wert que l'educació pública i de qualitat és un dret i la base de tota societat que vol ser lliure, tolerant, crítica, responsable, conscient, solidària i respectuosa?  Sap què passa psicològicament, físicament, cognitivament, motriument, neurològicament,... en els primers anys de vida de una persona? Sap la importància que té l'educació infantil , per exemple, per una detecció primerenca de possibles problemes futurs?
El senyor Wert, ell que sap tant d'educació, sap què vol dir, per exemple, ESCOLTA ACTIVA? Doncs que s'ho apliqui.


dijous, 22 de novembre de 2012

EDUCANT PARES I MARES: L'ADOLESCÈNCIA


En aquesta nova entrada volia proposar que veiéssiu un programa molt interessant, que fan els dimecres al canal 33, SINGULARS: "és un programa d'entrevistes per conèixer personalitats especials. Persones que amb esforç, energia, estudi i treball aconsegueixen els seus objectius i millores així el món en què vivim", tal i com es descriuen ells mateixos en el seu bloc
El programa en qüestió que us proposo és un dedicat als ADOLESCENTS, paraula que sovint fa tremolar a molts pares. Doncs bé, tant per aquests pares com els que tenen una visió més positiva d'aquest moment vital tant especial i delicat, ple de canvis i de noves necessitats, ens aquest programa ens trobarem propostes d'habilitats per afrontar amb positivitat aquesta etapa de la vida i també, en conseqüència, la vida en general. Propostes que les haurem d'adaptar a la nostra realitat, i a més no tenim perquè estar d'acord amb tot, sempre matisarem, ja que no hi ha veritats absolutes.

Ja sé que aquest bloc parteix de la carrera d'Educació Infantil, és a dir, que l'adolescència queda un poc allunyat, però crec que està bé saber què vindrà i que no t'agafi del tot desprevingut.

dimarts, 20 de novembre de 2012

GAUDIR DEL CAMÍ!



Extret de: http://www.expresiongestual.com/ arte infantil.

diumenge, 18 de novembre de 2012

FRATO

Francesco Tonucci, conegut també com a Frato, gràcies a les seves iròniques publicacions, a on ens dona una visió crítica de l'escola i de la societat urbana actual, plena de presses i d'asfalt, a través dels seus dibuixos. 
Per qui no el conegui, us diré que és psicopedagog, mestre, pensador, fins i tot investigador diria, ja que per a publicar els seus llibres ha hagut de pensar i desapendre força, per tal de poder tenir aquesta visió de la infància. De fet , tal com indica alguns títols dels seus llibres, en Frato mira la vida des de els ulls dels infants.
Cap dels seus llibres tenen desperdici, a més alguns són en forma de cómic,  molt bons de llegir, per tant, encara que no t'agradi molt la lectura no tens excusa per a no mirar-te'n algun. 
Algunes publicacions com ara "Amb ulls d'avi", "Perill, nens", "Quan els infants diuen prou", i molts més, faran tinguis una altre visió dels infants.

Us volia deixar una entrevista que li van fer desde el diari Ara, a on, passant un poc per alt pel títol de l'entrevista, que per a mi no crec que sigui ni lo més interessant ni lo més destacat que diu, ja que tots els mestres han de tenir un sou digne equiparat amb la feina que fan, ni més ni menys.
Si m'agradaria destacar tota la resta de l'entrevista, que és de llarg, molt més important que el titular. Aquí us la deixo íntegrament:


Francesco Tonucci: "Els mestres d'infantil haurien de cobrar més que els d'universitat"

Revolució Tonucci (Itàlia, 1941) creu que hem d'aprendre a escoltar els nens i les nenes i construir una escola que ensenyi a viure i que sigui útil per formar persones més felices. Per això, diu, cal fer una revolució educativa
Francesco Tonucci a la seu del Museu Blau, a Barcelona, on va impartir una conferència.Francesco Tonucci a la seu del Museu Blau, a Barcelona, on va impartir una conferència. CRISTINA CALDERER
Fa 50 anys que es dedica a l'educació i explica, sense sorprendre's, que encara aprèn coses. És assessor en matèria educativa del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ha passat per la ciutat per fer una conferència al Museu Blau.
Com ha de ser una bona escola?
Per ser bona ha de ser per a tothom, i actualment l'escola és obligatòria però no és per a tothom. Després de les guerres mundials i de la dictadura espanyola les democràcies van aconseguir un gran èxit garantint l'educació a tots els ciutadans. Tots els nens i les nenes espanyols i italians van a escola avui, i això és un gran resultat. Però l'escola que avui oferim a tots segueix sent per a pocs.
Per què?
La revolució ha estat només formal. Seguim ensenyant els mateixos continguts a nens a qui no han llegit mai a casa, que veuen hores i hores de televisió... L'escola hauria de fer-se càrrec de les bases culturals, abans de pensar en les disciplines. Hem de construir aquestes bases, perquè sense tenir-les els nens no entendran res. El fracàs escolar és una conseqüència d'això, d'una escola que no és per a ells.
Com es construeixen les bases?
Primer de tot pensant com està feta l'escola. És un lloc on tot just entrar-hi caldria començar a pensar, a escoltar, a rebre inputs com la música, per exemple. I hi hauria d'haver experiències que ara falten, com per exemple la lectura. Jo sóc molt partidari de llegir en veu alta. No podem esperar que els nens comencin a llegir si no tenen una experiència d'escoltar. L'escola hauria de transmetre als nens el plaer de la lectura. I si llegeixen aprendran i comprendran moltes coses.
Actualment els índexs de lectura no paren de caure.
Perquè es proposa la lectura de la pitjor manera possible, que és desxifrar lletres, i en canvi se'ls hauria d'oferir l'experiència d'escoltar.
Per tant, el rol del mestre hauria de ser diferent de com és ara.
Sí. S'ha de canviar la manera de rebre els alumnes, i amb això vull dir que els mestres, normalment, volen que els alumnes els escoltin. La proposta alternativa és que el mestre adopti una actitud d'escoltar els alumnes, que els materials de treball a l'escola siguin el que els alumnes portin amb ells, el seu bagatge vital i cultural. El nostre sistema educatiu funciona pensant en el nen petit com un ésser que no sap res i a partir dels sis anys es col·loquen els aprenentatges importants que van arribant a mesura que els nens es fan grans. Els mestres també funcionen així: els mestres d'infantil compten menys, treballen més i cobren menys; això correspon a una idea antiga i falsa del desenvolupament dels nens. Els mestres d'infantil haurien de cobrar més que els d'universitat.
Cal tractar més bé els mestres.
Els nostres polítics no saben res de ciència i no tenen en compte que el desenvolupament cerebral més important es dóna quan els nens són petits. Els mestres de primària són els que estan fent la feina més important i alhora és la que té més riscos, perquè els danys poden ser molt greus.
¿L'educació infantil és la més important de totes?
Sí, ho diu la ciència. En el moment del naixement i en els primers anys de vida és quan els nens aprenen les coses més importants. I això trastorna totalment la relació que tenim amb els nens a l'escola. Si els veiem com éssers buits els veiem com éssers iguals, i no ho són. Però si creiem que els nens són éssers que saben coses ens qüestionarem si podem aprofitar tota aquesta riquesa i posar-la en moviment perquè l'aprenentatge no sigui passar del desconegut al conegut, sinó un passatge del que sabem al que sabem millor, aprofundint en les coses.
¿Tot això es pot aplicar en aules amb més nens, que és cap on anem?
Les aules haurien de desaparèixer, són una estructura artificial. L'escola no hauria de tenir aules, sinó tallers i laboratoris, i els nens s'haurien de moure i passar d'un lloc a un altre en funció dels seus interessos. Podria haver-hi un espai per a la ciència, un per a la lectura, un per a la música, un per a l'art. El tema del nombre de nens és un problema, és cert. Però és més complicat tenir un nombre baix d'alumnes de la mateixa edat que no pas un nombre alt d'alumnes de totes les edats. Aquest tema és clau. És necessari barrejar-los, perquè a la vida la gent està barrejada per edats. El grup és útil i interessant si és variat.
Quins dèficits tenim els adults educats en aquest sistema que no tindríem si haguéssim estat educats d'acord amb aquesta proposta?
El gran dèficit és que hem hagut d'aprendre-ho tot després de l'escola, gairebé res del que vam aprendre allà va resultar útil per viure. Cada un de nosaltres té un àmbit potencial d'excel·lència. I el paper de l'educació hauria de ser buscar-lo, identificar-lo, ajudar la persona a reconèixer-lo i valorar-lo, desenvolupar-lo tant com sigui possible. Així les persones estarien satisfetes i serien felices, i això és el que hauria de ser l'objectiu de tots els nostres projectes de vida. Així també es més fàcil trobar feina, i en aquests moments és molt important, perquè per als millors hi ha feina.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

EDUCAR PARA SER Vivencias de una escuela activa


Us vull parlar del llibre que m'acabo de llegir: EDUCAR PARA SER Vivencias de una escuela activa. Escrit per Rebecca Wild, on narra el perquè, el com, el quan, el on,... de fer, juntament amb el seu marit, una escola activa, una escola viva al Equador, el “Pesta”, que ve d'en Pestalozzi.
Ja fa temps que el vaig començar, però he trigat força a acabar-me'l.
He trigat principalment per dues raons que us vull explicar.
Una és perquè tinc la mala costum d'estar llegint dos o tres llibres alhora i això fa que trigui més a acabar-los, però és que si un llibre m'agrada i tinc l'oportunitat de llegir-lo em costa molt retardar-ho, així que, l'acoblo entre els que ja tinc començats.
La segona raó i que també és la raó per la qual explico i presento aquesta lectura en el meu bloc és perquè des del primer moment em vaig sentir fascinada per la seva lectura i ha donat tant de sentit al que crec que ha de ser l'educació, ha posat paraules i fets al que fins ara només eren pensament i idees un xic deslligades, agafades d'aquí i d'allà, que no volia que el llibre s'acabés. En volia més, volia saber més coses, entendre com ho fan, què utilitzen, com se les veuen amb les administracions, quina relació tenen amb tota la comunitat, ...
La passió d'aquesta dona escrivint aquest llibre, s'empalta, a on el respecte per les necessitats, pels temps, per les particularitats, pels pensaments, per les emocions, per les accions,... en fi per la vida real de l'infant és la base d'aquesta escola, a on van crear, sobretot, ambients amb materials,  per a la maduració dels processos humans.
Convido a tots aquells docents, futurs docents, i persones interessades en un altre tipus d'educació, descobreixi aquest llibre i gaudeixi veient que l'educació activa no és un somni sinó realitat.
Acabaré transcrivint el text de la contraportada, que resumeix força bé el que hi podreu trobar.

Fruto de un innovador proyecto educativo, vivido en el seno de la familia y de la comunidad, esta obra explica a padres y maestros cómo crear un ambiente en el que los niños crezcan llenos de curiosidad y seguros de sí mismos y de su entorno. Al permitirles que experimenten el mundo y lo transformen de manera que tengan sentido para ellos, el adulto se compromete a un aprendizaje continuo y adaptado a sus necesidades de los niños, para satisfacerlas en la medida de lo posible. En este sentido, la “escuela activa” es una propuesta: ni se orienta hacia modelos de educación antiautoritaria ni se inspira en las escuelas tradicionales basadas en la disciplina. En ella, la actividad de los niños es tan importante como la actividad de los adultos. Por un lado, el adulto aprende a respetar las estructuras mentales y emocionales propias de cada uno de los estadios del desarrollo infantil. El niño, por su parte, experimenta el valor del respeto y aprende a respetarse a sí mismo y a los adultos. En lugar de imponer un plan educativo fijo y obligatorio para todos, la “escuela activa” valora el cuidado sistemático de procesos de aprendizaje capaces de renovarse. Los datos demuestran claramente que las ventajas de las forma pedagógicas alternativas se mantienen incluso años más tarde, durante los estudios superiores y en la vida familiar y profesional.

Us vull deixar un vídeo a on a part d'una entrevista amb el matrimoni Wild, hi ha imatges de l'escola. El vídeo és un xic llarg, però interessantíssim de principi a fi.



PESTALOZZI ECUADOR, EDUCACIÓN ACTIVA (1/3) from El Gaucho Pampa on Vimeo.

CRISI també és OPORTUNITAT


Llegint la revista "Viure en família" d'aquest mes, m'he trobat amb un article que parla dels diferents tipus de jocs i que podem trobar una versió cooperativa fins i tot dels més competitius.
Però el que més m'ha cridat l'atenció és el paràgraf amb el qual han obert l'article. L'escriuré:

ÉS SABUT QUE. EN MANDARÍ, LA PARAULA CRISI ES COMPON DELS SÍMBOLS PERILL I OPORTUNITAT. AQUESTA CRISI HO ÉS: UNA GRAN OPORTUNITAT PER REFORMULAR-NOS MANERES DE VIURE, PRIORITATS, RELACIONS. EL JOC I LA COOPERACIÓ HI TENEN MOLT A VEURE!

L'he trobat rebel·lador i positiu per els temps que corren, a on la negativitat i la desídia es pot apropiar fàcilment de nosaltres. L'article parla dels jocs però de segur que podem ubicar-ho en moltes circumstàncies del nostre dia a dia. Així que és qüestió de mirar-ho amb una altres ulls i de trobar oportunitats a on fins ara només hàgim vist pèrdues.

dilluns, 20 d’agost de 2012

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA


Per fi s'ha estrenat “LA EDUCACIÓN PROHIBIDA” un documental extens i clar, que parla des del sentit comú, des de la base de l'esser humà, sigui com sigui i vingui d'on vingui. L'educació que mira a l'infant des de dins, des de dins cap a fora i no com ho fa, massa sovint, l'educació tradicional que mira a l'infant des de fora cap a dins. Tot i que hi ha escoles i molts mestres excepcionals que s'apassionen i s'esforcen cada dia.
Per poder arribar a aquesta educació l'ambient és importantíssim, cal posar a l'abast de l'infant tot allò que necessita per desenvolupar-se segons les seves necessitats i capacitats. Que sigui l'infant qui pugui escollir dins de les propostes que tingui al seu voltant, a on el seu progrés comenci en la pròpia experiència i sigui aquesta la que el porti a l'aprenentatge, i no només una qualificació posada pel docent.
El reportatge és interessantíssim i ric, utilitza un llenguatge planer per tal que pugui arribar a tothom, des de professionals fins a pares que encara ignoren que una altre educació és possible, sense oblidar sobretot que ha d'arribar a qui decideix què, quan i com s'ha d'ensenyar a les escoles.
Tot el documental lliga amb el que ja fa tres anys que estic aprenent a la universitat, s'han agrupat totes les pedagogies d'educació lliure i viva que hem estat veient, a on l'infant és el protagonista i responsable del seu aprenentatge, i que a mi personalment em fascinen. Aleshores, em pregunto, si a les universitats ens estan ensenyant aquesta manera d'educar, és a dir,  entenc que si ens ho mostren es que tenen clar que és un bon camí, llavors perquè a la gran majoria d'escoles a on, en principi, anirem a treballar no són així. Una gran contradicció.
Us deixo l'enllaç a la pel·lícula integra. Que ho gaudiu!!!