"El hombre que plantaba árboles" de Jean Giono

Després de molts, però que molts mesos, m'agradaria tornar a rependre aquest bloc.
Ara però estic començant, i acabant alhora, una nova etapa.
Ja sóc mestra. Mestra. Graduada en Educació Infantil, diu un títol, un diploma, un paper.
Mestra? dic jo.
Mestra vull ser.

Les mestres aprenem aviat que no hem de demanar res al present, sabem que tot el que viurem ara, tot el que provocarem, ... aflorarà amb el temps, seran eines pel futur. La nostra tasca és una tasca a llarg plaç. Hem de ser pacients, hem de confiar.

Aquesta sensació, la de caminar, la de no córrer, la de saber que cada infant florirà a la seva manera i al seu moment, m'ha fet recordar aquesta hermosa paràbola, que fa un temps una persona molt estimada em va regalar.

L'ART DE DIR: T'ESTIM

Ja fa dues setmanes que he començat les pràctiques de 3 a 6 anys. He tingut un començament immillorable, tinc una tutora que és un regal. La calma i la seguretat és el seu punt fort i jo tinc molt a aprendre. Tinc molta sort que ja formi part del meu camí.

Vull presentar-vos un conte tendre i afectuós, i que a més d'un ens donarà un toc d'atenció. És un conte pels infants, però també pels adults, que entre les presses diàries ens oblidem d'allò més important i alhora més senzill.

Està extret d'un recull de contes molt especial, a casa en tenim un parell d'aquests reculls, van pujant de nivell segons el destinatari. Els primers són més curts i més senzills, i en mica en mica són més complexos. Però tots ells estan plens de màgia i de històries diferents que entren en perfecta harmonia amb el pensament infantil. A casa, amb els meus fills ho comprovo molt sovint.

El recull de contes s’anomena CUENTOS CORTOS PARA DORMIR (2008)  de l’editorial Bruño (Madrid). Jo el presento traduït i adaptat per contar-lo a l’aula, però la seva versió original és amb castellà.

Les il·lustracions de tots els contes també són exquisides!