dissabte, 19 de novembre de 2011

RESILIÈNCIA


La revista "GUIX", nº 371, en el mes de Gener de 2011, va publicar un article sobre resiliència. Tot d'una em va cridar l'atenció. Ara a l'assignatura de "Trastorns de Desenvolupament", l'he recuperat i m'ha semblat molt adient compartir-lo, ja que la resiliència és una capacitat bàsica per reinventar-se davant de les dificultats. I els docents, i futurs docents sabem com és d'important l'educació emocional per al desenvolupament integral dels infants.
L'article és una entrevista a CYRULNIK BORIS, expert en resiliència, és expert tant per les seves investigacions i estudis sobre el tema, com per les experiències personals viscudes durant la segona guerra mundial.
La resiliència és la capacitat per a resistir i refer-se davant les situacions traumàtiques viscudes. En el cas d'un infant en fases de desenvolupament, també inclouria la capacitat de rependre aquest desenvolupament, ja que, segons Boris, els traumes psicològics arriben a aturar tot el desenvolupament, fins i tot el biològic.Per això des de l'escola es pot fer molt, sel's hi pot tornar a donar seguretat a través de l'afecte, però també a través de límits i rituals. 
En C.Boris, explica que pot arribar a ser més traumàtic la carència afectiva, l'abandonament, ja que el cervell no està estimulat en absolut, ens diu, és la mort psíquica. I també és més mal de detactar, ja que no hi ha senyals físiques exteriors. Per això cal l'escolta atenta per part del docent.
I per acabar voldria referir-me a la reflexió final que fa l'expert,  referent a la pròpia resiliència de l'adult, del mestre.Si coneixéssim millor aquesta capacitat, si fins i tot la haguéssim treballat sobre nosaltres mateixos, podríem compendre i conseqüentment ajudar molt millor als infants amb dificultats. 


diumenge, 13 de novembre de 2011

LAURA GUTMAN "Abans de conèixer als altres infants, hem de conèixer l'infant que hem sigut"

Va caure a les meves mans un llibre de la terapeuta familiar Laura Gutman, quan estava embarazada del meu primer fill, el títol del llibre no el recordo, parlava de la maternitat i la relació primerenca amb l'infant, tema comú en la majoria de tots els seus llibres.

Laura Gutman
És una defensora de la mare-dona, com a figura insustituïble durant els primers anys de la vida d'un infant, cosa que fa que, a vegades, les seves opinions siguin controvertides. Jo penso, que per damunt de tot és una gran defensora de l'infant que hem sigut.

Tot i que principalment parla de mares i no de professionals de l'educació, crec que ens els seus llibres, articles, entrevistes,.. ens pot donar bones pistes de com ser bones educadores, ja que, des de el meu punt de vista, mares i educadores infantils, tenen en el seu "receptari" forces ingredients comuns, sobretot si xerrem de 0 a 3 anys.

Us convido que descobriu vosaltres mateixos aquesta escritora, de temes tant imprescindibles, com la coneixença d'un mateix. També us deixo un enllaç d'una de les seves entrevistes a l'Argentina, a on resumeix força bé qui és na Laura Gutman.

dissabte, 12 de novembre de 2011

JA SOM A TERCER!

Sembla que va ser ahir que em vaig matricular, que vaig conèixer a na Mercè, que enseguida es va oferir per ajudar-me amb el moodle i demés temes informàtics, que estaven molt allunyats dels meus pensaments en aquell moment. 
Després de tants anys sense estudiar, si més no de forma reglada, se'm feia tot una muntanya.
Ai les TIC's. Al final serem amics i tot.
Bé doncs, ara que m'hi he tornat a posar, almenys canviant el format, espero seguir, ja que de coses interessants que cada dia descobrim a l'aula i fora d'ella, n'hi ha un grapat i cal compartir-les.
Fent una mirada als dos anys anteriors i pensant que ara sóc a tercer reflexiono què m'ha anat marcant en el recurregut.  Hi ha hagut professors fantàstics, i de segur que en vindran més, fins ara els que més m'han marcat han sigut, sobretot, na Cris Moll, amb les assignatures de Estratègies Educatives  i Educació socioemocional, amb la seva tendresa, amb el seu acolliment, amb el seu instint. En Sebatià Vergés, amb Educació Inclusiva, amb la seva lluita, amb les seves paraules, dures i reals. En Pere Alzina, el nostre tutor, que ens ha encoratjat des de el primer dia, amb la seva humanitat.

Tots ells i d'altres professors, potser amb menys força, però que també han deixat quelcom en mi. 
Amb les companyes de la classe i amb el company que ja no hi és. M'ensenyen cada dia que no s'ha de baixar la guardia, que tothom és important, que sobretot mai mai s'ha de perdre l'alegria, perquè es contagia. Són moltes hores juntes, molts moments i emocions. 
Ells i elles també m'ajuden a crèixer.

I sobretot faig i segueixo fent aquesta carrera, perquè un dia, després de fer-me gran, vaig tornar a entrar al món dels infants, de la mà dels meus fills. Al món de la espontaneïtat, de l'alegria, del descobriment, de la sorpresa constant, de la naturalesa, de la tendresa, de les caricies,... I en ell, vull seguir.