dilluns, 20 d’agost de 2012

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA


Per fi s'ha estrenat “LA EDUCACIÓN PROHIBIDA” un documental extens i clar, que parla des del sentit comú, des de la base de l'esser humà, sigui com sigui i vingui d'on vingui. L'educació que mira a l'infant des de dins, des de dins cap a fora i no com ho fa, massa sovint, l'educació tradicional que mira a l'infant des de fora cap a dins. Tot i que hi ha escoles i molts mestres excepcionals que s'apassionen i s'esforcen cada dia.
Per poder arribar a aquesta educació l'ambient és importantíssim, cal posar a l'abast de l'infant tot allò que necessita per desenvolupar-se segons les seves necessitats i capacitats. Que sigui l'infant qui pugui escollir dins de les propostes que tingui al seu voltant, a on el seu progrés comenci en la pròpia experiència i sigui aquesta la que el porti a l'aprenentatge, i no només una qualificació posada pel docent.
El reportatge és interessantíssim i ric, utilitza un llenguatge planer per tal que pugui arribar a tothom, des de professionals fins a pares que encara ignoren que una altre educació és possible, sense oblidar sobretot que ha d'arribar a qui decideix què, quan i com s'ha d'ensenyar a les escoles.
Tot el documental lliga amb el que ja fa tres anys que estic aprenent a la universitat, s'han agrupat totes les pedagogies d'educació lliure i viva que hem estat veient, a on l'infant és el protagonista i responsable del seu aprenentatge, i que a mi personalment em fascinen. Aleshores, em pregunto, si a les universitats ens estan ensenyant aquesta manera d'educar, és a dir,  entenc que si ens ho mostren es que tenen clar que és un bon camí, llavors perquè a la gran majoria d'escoles a on, en principi, anirem a treballar no són així. Una gran contradicció.
Us deixo l'enllaç a la pel·lícula integra. Que ho gaudiu!!!