Per
fi s'ha estrenat “LA EDUCACIÓN PROHIBIDA” un documental extens
i clar, que parla des del sentit comú, des de la base de l'esser humà, sigui com sigui i vingui d'on vingui. L'educació que mira a
l'infant des de dins, des de dins cap a fora i no com ho fa, massa sovint, l'educació tradicional que mira a l'infant des de fora cap a dins. Tot i que hi ha escoles i molts mestres excepcionals que s'apassionen i s'esforcen cada dia.
Per
poder arribar a aquesta educació l'ambient és importantíssim, cal
posar a l'abast de l'infant tot allò que necessita per
desenvolupar-se segons les seves necessitats i capacitats. Que sigui
l'infant qui pugui escollir dins de les propostes que tingui al seu
voltant, a on el seu progrés comenci en la pròpia
experiència i sigui aquesta la que el porti a l'aprenentatge, i no només una qualificació posada pel docent.
El
reportatge és interessantíssim i ric, utilitza un llenguatge planer
per tal que pugui arribar a tothom, des de professionals fins a
pares que encara ignoren que una altre educació és possible, sense
oblidar sobretot que ha d'arribar a qui decideix què, quan i com s'ha d'ensenyar a les escoles.
Tot
el documental lliga amb el que ja fa tres anys que estic aprenent a
la universitat, s'han agrupat totes les pedagogies d'educació lliure
i viva que hem estat veient, a on l'infant és el protagonista i responsable del seu aprenentatge, i que
a mi personalment em fascinen. Aleshores, em pregunto, si a les
universitats ens estan ensenyant aquesta manera d'educar, és a dir, entenc que si ens ho mostren es que tenen clar que és un bon camí, llavors
perquè a la gran majoria d'escoles a on, en principi, anirem a
treballar no són així. Una gran contradicció.
Us
deixo l'enllaç a la pel·lícula integra. Que ho gaudiu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada