divendres, 27 de setembre de 2013

"El hombre que plantaba árboles" de Jean Giono

Després de molts, però que molts mesos, m'agradaria tornar a rependre aquest bloc.
Ara però estic començant, i acabant alhora, una nova etapa.
Ja sóc mestra. Mestra. Graduada en Educació Infantil, diu un títol, un diploma, un paper.
Mestra? dic jo.
Mestra vull ser.

Les mestres aprenem aviat que no hem de demanar res al present, sabem que tot el que viurem ara, tot el que provocarem, ... aflorarà amb el temps, seran eines pel futur. La nostra tasca és una tasca a llarg plaç. Hem de ser pacients, hem de confiar.

Aquesta sensació, la de caminar, la de no córrer, la de saber que cada infant florirà a la seva manera i al seu moment, m'ha fet recordar aquesta hermosa paràbola, que fa un temps una persona molt estimada em va regalar.


1 comentari: