INSTANTÀNEES

Com si d'un iman es tractés, fa una setmaneta va anar a parar entre les meves mans aquest llibre, d'entre molts de fantàstics que hi havia damunt d'una taula, a la classe de educació socioemocional. Aquí us presento la portada, encisadora, no us sembla?

Quan l'obres et trobes amb un acurat pròleg de na Maruja Torres, del qual vull rescatar el darrer paràgraf: "La combativa humanitat d'en Bru Rovira és un regal per als qui hem d'aprendre a mirar i a estimar, aquí i allà, ara i sempre."

Doncs en Bru Rovira és l'autor principal del llibre, fotògraf i periodista. Dic autor principal, perquè en aquest llibre en concret també hi han participat varies escoles amb els seus alumnes. Ell mateix ens explica que tot va començar al 2001 als camps de refugiats de Kuito, a Angola. Enmig de l’horror d’una guerra civil, va descobrir una mare que jugava amb el seu nadó. Aquesta imatge va ser el principi d’un projecte més gran amb fotografies i narracions de mares i fills d’arreu del món en diferents situacions adverses, violència,marginació, pobresa, enfermetats ..., i que es converteixen en símbols de la vida a travès de l'amor maternal com a fil conductor.

El llibre és un recull d'instantànees que representen la maternitat en diferents països del món i diferents situacions, però en totes elles, per més dures que siguin "Sempre podràs trobar al teu interior una espurna d'humanitat i de bellesa per agafar-t'hi. La relació entre una mare i el seu fill pertany a aquest univers inmaterial, privat i íntim capaç de sobreviure a qualsevol situació per molt malament que vagin les coses." ens diu en Rovira.

El llibre no només recull aquestes emocionants fotografies sinò que també hi ha recullides les interpretacions i sensacions, plasmades en fotografia, dibuixos o lletra, de diferents nens d'escoles del "primer món".

Només remarcar i agraïr la feina d'en Bru Rovira i de tants combatents pacífics, que donen veu i imatges als conflictes oblidats, com diu ell, "reporters de carreteres secundàries".

Mons.