JA SOM A TERCER!

Sembla que va ser ahir que em vaig matricular, que vaig conèixer a na Mercè, que enseguida es va oferir per ajudar-me amb el moodle i demés temes informàtics, que estaven molt allunyats dels meus pensaments en aquell moment. 

Després de tants anys sense estudiar, si més no de forma reglada, se'm feia tot una muntanya.

Ai les TIC's. Al final serem amics i tot.

Bé doncs, ara que m'hi he tornat a posar, almenys canviant el format, espero seguir, ja que de coses interessants que cada dia descobrim a l'aula i fora d'ella, n'hi ha un grapat i cal compartir-les.

Fent una mirada als dos anys anteriors i pensant que ara sóc a tercer reflexiono què m'ha anat marcant en el recurregut.  Hi ha hagut professors fantàstics, i de segur que en vindran més, fins ara els que més m'han marcat han sigut, sobretot, na Cris Moll, amb les assignatures de Estratègies Educatives  i Educació socioemocional, amb la seva tendresa, amb el seu acolliment, amb el seu instint. En Sebatià Vergés, amb Educació Inclusiva, amb la seva lluita, amb les seves paraules, dures i reals. En Pere Alzina, el nostre tutor, que ens ha encoratjat des de el primer dia, amb la seva humanitat.

Tots ells i d'altres professors, potser amb menys força, però que també han deixat quelcom en mi. 

Amb les companyes de la classe i amb el company que ja no hi és. M'ensenyen cada dia que no s'ha de baixar la guardia, que tothom és important, que sobretot mai mai s'ha de perdre l'alegria, perquè es contagia. Són moltes hores juntes, molts moments i emocions. 

Ells i elles també m'ajuden a crèixer.

I sobretot faig i segueixo fent aquesta carrera, perquè un dia, després de fer-me gran, vaig tornar a entrar al món dels infants, de la mà dels meus fills. Al món de la espontaneïtat, de l'alegria, del descobriment, de la sorpresa constant, de la naturalesa, de la tendresa, de les caricies,... I en ell, vull seguir.