"DESCENS DEL NOMBRE D'IMMIGRANTS A LES AULES DE MENORCA"

Hi ha 176 immigrants menys a les escoles menorquines, i ni han hagut 81 que s'han incorporat de manera tardana. Altres anys eren entre 200 i 300 alumnes nous, immigrants, que s'incorporaven a l'escola.
L'article diu que d'aquests 176, la gran majoria s'han quedat a Espanya, però a la península, a on se suposa que hi ha més possibilitats de trobar treball, la resta, una petita part, deu haver tornat als seus països d'origen.
Fins ara s'han hagut d'anar creant “sobre la marxa” les mesures adequades per acollir als infants nou vinguts, cosa que no sempre ha estat fàcil ni senzill, infraestructures, metodologies, etc...moltes coses que s'han hagut d'anar lligant per donar una resposta eficaç.
Ara, segons aquest article, ve un moment d'in-pas, que té la seva part bona, si es que en té, a on ja no hi ha d'haver “corredisses” per intervenir en la adaptació per els alumnes immigrants, arribats un cop el curs ja ha començat, ja que tampoc no hi hauria la massificació de principi de curs, i perquè els recursos ja han estat creats en els anys anteriors. Però crec que més val no adormir-se massa i en canvi fer una autoavaluació de com ha anat tot a nivell d'acolliment dels alumnes immigrants i el conseqüentment benestar a nivell educatiu de tots els alumnes, immigrants o no, de les escoles, de Menorca en aquest cas.
Està clar però, que això és una part de la conseqüència de la crisi econòmica. Aquell qui ha marxat del seu país, que ha deixat la seva família, segurament esposa o marit, i també fills, pares, germans, etc... i tot allò que ha conegut des que va néixer, els paisatges, les olors, les costums, la llengua, la terra. No crec que ho hagi fet per gust, sinó per necessitat, per menjar, per necessitat econòmica, per tant, la crisi que toca de prop a tothom i sobretot als immigrants (que és la seva única raó d'estar aquí, en un principi, si més no) és l'econòmica, així doncs, això fa que la seva recerca del paradís segueixi en altres contrades, ells ja han marxat dels seus països, ja han conegut els països desenvolupats, la societat de consum, són pocs els que tornaran als seus països d'origen sabent el què els espera de nou (i de vell).