La revista "GUIX", nº 371, en el mes de Gener de 2011, va publicar un article sobre resiliència. Tot d'una em va cridar l'atenció. Ara a l'assignatura de "Trastorns de Desenvolupament", l'he recuperat i m'ha semblat molt adient compartir-lo, ja que la resiliència és una capacitat bàsica per reinventar-se davant de les dificultats. I els docents, i futurs docents sabem com és d'important l'educació emocional per al desenvolupament integral dels infants.
L'article és una entrevista a CYRULNIK BORIS, expert en resiliència, és expert tant per les seves investigacions i estudis sobre el tema, com per les experiències personals viscudes durant la segona guerra mundial.
La resiliència és la capacitat per a resistir i refer-se davant les situacions traumàtiques viscudes. En el cas d'un infant en fases de desenvolupament, també inclouria la capacitat de rependre aquest desenvolupament, ja que, segons Boris, els traumes psicològics arriben a aturar tot el desenvolupament, fins i tot el biològic.Per això des de l'escola es pot fer molt, sel's hi pot tornar a donar seguretat a través de l'afecte, però també a través de límits i rituals.
En C.Boris, explica que pot arribar a ser més traumàtic la carència afectiva, l'abandonament, ja que el cervell no està estimulat en absolut, ens diu, és la mort psíquica. I també és més mal de detactar, ja que no hi ha senyals físiques exteriors. Per això cal l'escolta atenta per part del docent.
I per acabar voldria referir-me a la reflexió final que fa l'expert, referent a la pròpia resiliència de l'adult, del mestre.Si coneixéssim millor aquesta capacitat, si fins i tot la haguéssim treballat sobre nosaltres mateixos, podríem compendre i conseqüentment ajudar molt millor als infants amb dificultats.
