Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola activa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola activa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 7 d’octubre del 2012

EDUCAR PARA SER Vivencias de una escuela activa


Us vull parlar del llibre que m'acabo de llegir: EDUCAR PARA SER Vivencias de una escuela activa. Escrit per Rebecca Wild, on narra el perquè, el com, el quan, el on,... de fer, juntament amb el seu marit, una escola activa, una escola viva al Equador, el “Pesta”, que ve d'en Pestalozzi.
Ja fa temps que el vaig començar, però he trigat força a acabar-me'l.
He trigat principalment per dues raons que us vull explicar.
Una és perquè tinc la mala costum d'estar llegint dos o tres llibres alhora i això fa que trigui més a acabar-los, però és que si un llibre m'agrada i tinc l'oportunitat de llegir-lo em costa molt retardar-ho, així que, l'acoblo entre els que ja tinc començats.
La segona raó i que també és la raó per la qual explico i presento aquesta lectura en el meu bloc és perquè des del primer moment em vaig sentir fascinada per la seva lectura i ha donat tant de sentit al que crec que ha de ser l'educació, ha posat paraules i fets al que fins ara només eren pensament i idees un xic deslligades, agafades d'aquí i d'allà, que no volia que el llibre s'acabés. En volia més, volia saber més coses, entendre com ho fan, què utilitzen, com se les veuen amb les administracions, quina relació tenen amb tota la comunitat, ...
La passió d'aquesta dona escrivint aquest llibre, s'empalta, a on el respecte per les necessitats, pels temps, per les particularitats, pels pensaments, per les emocions, per les accions,... en fi per la vida real de l'infant és la base d'aquesta escola, a on van crear, sobretot, ambients amb materials,  per a la maduració dels processos humans.
Convido a tots aquells docents, futurs docents, i persones interessades en un altre tipus d'educació, descobreixi aquest llibre i gaudeixi veient que l'educació activa no és un somni sinó realitat.
Acabaré transcrivint el text de la contraportada, que resumeix força bé el que hi podreu trobar.

Fruto de un innovador proyecto educativo, vivido en el seno de la familia y de la comunidad, esta obra explica a padres y maestros cómo crear un ambiente en el que los niños crezcan llenos de curiosidad y seguros de sí mismos y de su entorno. Al permitirles que experimenten el mundo y lo transformen de manera que tengan sentido para ellos, el adulto se compromete a un aprendizaje continuo y adaptado a sus necesidades de los niños, para satisfacerlas en la medida de lo posible. En este sentido, la “escuela activa” es una propuesta: ni se orienta hacia modelos de educación antiautoritaria ni se inspira en las escuelas tradicionales basadas en la disciplina. En ella, la actividad de los niños es tan importante como la actividad de los adultos. Por un lado, el adulto aprende a respetar las estructuras mentales y emocionales propias de cada uno de los estadios del desarrollo infantil. El niño, por su parte, experimenta el valor del respeto y aprende a respetarse a sí mismo y a los adultos. En lugar de imponer un plan educativo fijo y obligatorio para todos, la “escuela activa” valora el cuidado sistemático de procesos de aprendizaje capaces de renovarse. Los datos demuestran claramente que las ventajas de las forma pedagógicas alternativas se mantienen incluso años más tarde, durante los estudios superiores y en la vida familiar y profesional.

Us vull deixar un vídeo a on a part d'una entrevista amb el matrimoni Wild, hi ha imatges de l'escola. El vídeo és un xic llarg, però interessantíssim de principi a fi.



PESTALOZZI ECUADOR, EDUCACIÓN ACTIVA (1/3) from El Gaucho Pampa on Vimeo.

dilluns, 20 d’agost del 2012

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA


Per fi s'ha estrenat “LA EDUCACIÓN PROHIBIDA” un documental extens i clar, que parla des del sentit comú, des de la base de l'esser humà, sigui com sigui i vingui d'on vingui. L'educació que mira a l'infant des de dins, des de dins cap a fora i no com ho fa, massa sovint, l'educació tradicional que mira a l'infant des de fora cap a dins. Tot i que hi ha escoles i molts mestres excepcionals que s'apassionen i s'esforcen cada dia.
Per poder arribar a aquesta educació l'ambient és importantíssim, cal posar a l'abast de l'infant tot allò que necessita per desenvolupar-se segons les seves necessitats i capacitats. Que sigui l'infant qui pugui escollir dins de les propostes que tingui al seu voltant, a on el seu progrés comenci en la pròpia experiència i sigui aquesta la que el porti a l'aprenentatge, i no només una qualificació posada pel docent.
El reportatge és interessantíssim i ric, utilitza un llenguatge planer per tal que pugui arribar a tothom, des de professionals fins a pares que encara ignoren que una altre educació és possible, sense oblidar sobretot que ha d'arribar a qui decideix què, quan i com s'ha d'ensenyar a les escoles.
Tot el documental lliga amb el que ja fa tres anys que estic aprenent a la universitat, s'han agrupat totes les pedagogies d'educació lliure i viva que hem estat veient, a on l'infant és el protagonista i responsable del seu aprenentatge, i que a mi personalment em fascinen. Aleshores, em pregunto, si a les universitats ens estan ensenyant aquesta manera d'educar, és a dir,  entenc que si ens ho mostren es que tenen clar que és un bon camí, llavors perquè a la gran majoria d'escoles a on, en principi, anirem a treballar no són així. Una gran contradicció.
Us deixo l'enllaç a la pel·lícula integra. Que ho gaudiu!!!